Va ser l’any 1959 quan les Nacions Unides van aprovar la “Declaració dels drets dels Infants”, un decret que recollia 10 drets, no va ser fins al 1989 quan es va ampliar el decret a 54 articles i es va convertir en un decret jurídicament vinculant.

Tot aquest procés, però, el va iniciar l’any 1920, després de la primera Guerra Mundial, Eglantyne Jebb, una dona que va començar a plantejar-se que els Infants havien de ser subjectes de Drets, anys anteriors es considerava que els infants eren propietat dels seus progenitors, i per tant, aquests decidien absolutament tot el que tenia relació amb els seus fills i filles.
Ens tornem a trobar a 20 de novembre, i  la societat (sobretot la més conscienciada amb l’entorn social i amb la infància en particular) tornarà (tornarem) a omplir les xarxes socials amb Hastags com ara: #DUDI #DiaMundialInfancia #DretsdelsInfants, etc. 
De nou, els centres aquesta tarda tornaran a ser sacsejats per activitats relacionades amb els drets de la infància, activitats segurament molt visuals, amb missatges, amb murals, amb molts colors i de proporcions molt grans.
 
I demà de nou, en les diferents reunions de l’equip humà, o després d’una tarda al Centre Obert o al Casal, quan damunt de la taula torni a plantejar-se un cas concret (que no únic) en el que es parli de maltractament, d’abusos, de situacions de desemparament, de situacions de vulnerabilitat ... tornarem a endur-.nos les mans al cap i tornarà aquella sensació d’impotència de no poder fer més del que ja fem.
I pensarem a on estan els drets de la infància?
Quan es decideix que un infant es retirat del seu entorn social davant un maltractament cap a ell/a o la seva mare? Quan un infant es enviat a un centre davant un cas d’abús? Quan un infant ha de dormir en un alberg perquè la seva família no li pot donar un habitatge?
Quan has d’enviar un infant a casa sabent que ell/a no hi vol tornar? Per motius diversos i legítims tots?
Potser hauríem de començar a posar l’infant al centre de la intervenció, i no sé el nen i la nena la que es mou del seu cercle de protecció, sinó l’agressor i/o abusador, potser hauríem de pensar en intervencions que millorin el seu entorn més pròxim i proporcionar-los un habitatge en condicions (més enllà dels motius pels quals la seva família se’n hagi quedat sense..) i així successivament.
Aquesta és la realitat diària amb la que ens trobem les persones que treballem amb infància (sobretot amb infància de contextos més vulnerables), avui pot ser un dia de reivindicació, pot ser un dia de petar les xarxes socials, però intentem fer autocrítica i veure més enllà del dia d’avui, per aquest motiu és important no només seguir fent la intervenció que tan bonament podem, sinó anar més enllà, fer incidència política i denúncia cada dia per fer coneixedora una realitat amagada i silenciada, però no per això poc freqüent, per poder aconseguir canvis en les legislacions referents a la infància.
Com a agents educatius i com a entitats socials aquesta tasca no és una opció, és una obligació.
Per cert, “infància “ vol dir el que no té veu... Potser podríem començar per canviar aquesta paraula, no?
 


 

Celebrant el passat, construint el futur

40è Aniversari de l’Associació Educativa Itaca

Va ser l’any 1959 quan les Nacions Unides van aprovar la “Declaració dels drets dels Infants”, un decret que recollia 10 drets, no va ser fins al 1989 quan es va ampliar el decret a 54 articles i es va convertir en un decret jurídicament vinculant.

Tot aquest procés, però, el va iniciar l’any 1920, després de la primera Guerra Mundial, Eglantyne Jebb, una dona que va començar a plantejar-se que els Infants havien de ser subjectes de Drets, aquesta informació no la solem trobar en els mitjans de comunicació.

I que significa jurídicament vinculant? Doncs que els governs que van signar el tractat (entre els quals Espanya) tenen la obligació de vetllar pel compliment d’aquests drets, i no només els governs, la responsabilitat recau també sobre les famílies, els i les educadores i els i les polítiques, amb la finalitat de protegir a totes les nenes i nens.
Avui, 20 de novembre, un any més celebrarem aquest dia a través de tot un seguit d’activitats dinamitzades pels i les educadores, adaptades a cada edat, a on es parlarà d’aquests drets, se’ls explicaran i se’n farà ressò i difusió.

Entre aquests drets, segurament destacarem alguns com; dret a la igualtat d’oportunitats, dret a viure en condicions  òptimes pel desenvolupament del benestar, pel creixement saludable, dret a una vida lliure de violència i a la integritat personal, entre d’altres.

I en aquest punt segurament arribaran les profundes reflexions i certes contradiccions amb nosaltres mateixos i mateixes, com a agents educatius, com a referents d’una infància a qui estem explicant que tenen uns drets que s’estan vulnerant.

Podem parlar de Dret a un benestar íntegre quan 3 de cada 10 infants es troba a Catalunya en situació de pobresa? Xifra que s’escandalitza de forma substancial en certes zones i en certs barris, com en el cas de Collblanc- La Torrassa. Podem parlar d’igualtat d’oportunitats quan és més que evident que un infant que viu en certes zones està exposat a un risc d’exclusió social molt més elevat que altres infants?  Quan l’entorn familiar d’un infant sense recursos econòmics repercuteix de manera directa al benestar físic i mental del  i de la menor?

Quin paper doncs, hem d’assumir com a educadors i educadores que dia rere dia estem veient de primera mà, com aquesta vulneració de drets es perpetua i s’accentua?
Tenim la coresponsabilitat com a ciutadans/es,  però també com a persones implicades i sensibles amb la situació de la infància de fer d’altaveu d’aquesta situació d’injustícia que no només no disminueix, sinó que augmenta any rere any, Catalunya i Espanya estan a la cua d’Europa en quan a eficàcia en la reducció de la pobresa infantil, una situació que es podria pal·liar i evitar si les prioritats es redefinissin i la voluntat  política fos una realitat, el benestar i la igualtat d’oportunitats no només és un dret, sinó també una inversió.
Davant d’aquest escenari, doncs, haurem de ser molt curosos i curoses, en la manera en com celebrem el Dia Universal dels Drets dels Infants a l’entitat, no ens podem quedar amb un dia de celebració només festiva, som referents d’uns infants que depositen la seva confiança en nosaltres, no podem explicar-los que tenen uns drets que ells i elles veuen que no són reals,  haurem d’explicar-los que estem aquí per lluitar per aquests drets que tenen però dels que no gaudeixen en la seva totalitat, el dia d’avui es convertirà no només en una festa lúdica, sinó en una festa reivindicativa i de denúncia.

Sent conscients que la nostra tasca no es redueix a un dia a l’any, el nostre compromís vers la infància forma part de la nostra militància com a entitats, com a agents educatiu i en definitiva com a ciutadanes i ciutadans.
 
#ElsDretsDelsInfantsNoEsperen #DUDI #20N


   
 
 

Aquesta tarda finalitzem la Campanya “Una Joguina, Un somriure”, que per segon any consecutiu realitzem conjuntament amb l’Associació de Veïns de Collblanc i la Torrassa.